En aquesta ocasió toca fer senderisme, i per això faré una de les travessies clàssiques, la de Barcelona a Montserrat seguint el GR -6 en la seva totalitat, amb un recorregut de 52,5 quilòmetres d'una sola tirada.
Vam decidir sortir un divendres a les 5 de la tarda , la idea era caminar tota la nit per arribar l'endemà a Montserrat , la guia oficial donava un temps de 14,5 hores , sense comptar aturades i a un ritme normal durant tot el recorregut . Després d'arribar a Mundet, a la porta dels jardins del Laberint d'Horta, hi trobem el lloc d'inici del GR -6 , on hi ha un pal indicatiu del mateix que indica "camí romeu".
Només sortir comencen les primeres pujades que ens portaran fins a dalt d'un coll a la serra de Collserola , i en qüestió de pocs minuts ja estem suant de valent. Només començar , el sender ja s'endinsa a la muntanya i comença a guanyar alçada , en alguns moments s'obren clars entre els arbres que ens permeten tenir una vista magnífica de tota la ciutat de Barcelona , s'agraeix que en aquesta primera part hi hagi molt bosc, ja que ens proporciona una valuosa ombra enmig de tanta calor. El dolent és que no dura molt i el petit sender pel qual anàvem es transforma després en una pista forestal " el camí de les aigües" que hem de seguir , aquí les ombres escassegen molt més i toca caminar sota un sol de justícia.
En un moment donat el camí gira cap a la dreta deixant la pista de terra i ens permet arribar al coll , on enllaça amb el GR-92 Mediterrani. A partir d'aquest punt el camí baixa entre un frondós bosc que ens dóna molta ombra , i que fins i tot diria que és el tros més bonic de tot el GR -6.
Des de l'encreuament continuem baixant per la pista en direcció a Sant Cugat , ara el camí seguirà aquesta pista durant força temps. Una mica abans d'arribar a Sant Cugat passem al costat del Pi d'en Xandri. Després de fer unes fotos , en poc temps, arribem a Sant Cugat , s'acaba la terra i comença l'asfalt. El sender segueix per un carril bici i després gira cap a l'esquerra per creuar tota la població pel centre.
Havia llegit per internet que la senyalització a Sant Cugat era molt dolenta però a nosaltres no ens va costar trobar ni senyals ni els diversos pals indicadors que hi ha llocs i no vam tenir cap problema.
El sender surt de la ciutat travessant un pont que creua l'autopista AP -7 , plena de cotxes com sempre , un cop creuat el pont passem pel costat de les instal·lacions de Hewlett Packard , que són immenses . A la nostra dreta es veu al fons RTVE , amb unes instal·lacions també molt grans.
Ara l'asfalt es torna a convertir de nou en pista de terra , des d'aquí tenim una bona panoràmica de tota la serra de Collserola , amb la torre del mateix nom i el Tibidabo a la part de dalt. Toca pujar de nou , sempre per pista forestal, fins que finalment arribem a una cruïlla amb un pal indicatiu, ja que coincideix amb el GR-173 . Ara girem a l'esquerra seguint sempre la pista .
Des d'aquesta zona ja podem veure Montserrat de lluny. El camí segueix per sobre de la cadena muntanyosa sense guanyar ni perdre alçada , tot i que al cap d'una estona la pista ja comença a baixar clarament fins a la població de Les Fonts. Després d'una bona estona de pista finalment arribem fins al poble de Les Fonts.
El camí comença a baixar fent corbes fins a creuar de nou un pont sobre l'autopista , i de seguida comença a guanyar alçada de forma notable amb un desnivell bastant fort , on posteriorment enllacem amb l'altre sender que va de Barcelona a Montserrat, el GR96 , que surt de Vallvidrera . En arribar a dalt de la cadena seguida el camí entra a la urbanització de Can Solà.
Acabem sortint a una altra carretera , la d'Ullastrell. Davant hi ha un cartell que ja ens indica la direcció d'Olesa . El camí segueix guanyant alçada fins arribar al Coll d'Olesa , on torna a convertir-se en pista forestal . El descens fins Olesa se'ns fa interminable. Per fi començo a veure Montserrat de prop. En arribar a l'ermita de Santa Margarida el camí descendeix de nou fins a la riera de la Salut. Aconsegueixo arribar fins a l'altura de la carretera que va a Collbató.
Aquesta pujada es molt, molt dura, duríssima, després de tants quilòmetres una ascensió com aquesta, és criminal. Després de molt patiment per fi arribo fins a dalt de tot , al Coll de la Serra Llarga.
Començo el descens , passo al costat de l'ermita de Sant Miquel , prop de la creu de Sant Miquel i ... Aqui el tenim! El monestir ja es veu! Uns últims centenars de metres se'm van fer eterns i finalment vaig arribar.
I el recorregut realitzat...
RUTA AL GOOGLE MAPS
Els Còdexs de Montserrat...
AUDIO
A mi la cosa potser m’ha sortit a uns 100 euros/dia, comptant que serien retallables havent anat sempre d'hotels, o deixant de jalar a alguns dels llocs que he jalat. Per la resta, difícil de passar la tisora. Els transports s’havien de pagar, les entrades a temples, museus… Regalets, autoregals… L’últim punt també ha inflat el gasto 