Com dic sempre, no pots anar de viatge sense equipatge. No parlo tant sols de l'equipatge físic, parlo també del mental. Bè però resumim un viatge, per exemple, el meu viatge a Japó de 3 setmanes, concretament del 4 al 25 de setembre. El clàssic text que faig tant per a qui hi vulgui anar, com per passar a escrit records abans que el degoteig continu de nova informació al cervell mels esborri. Per no fer un text massa llarg, ho dividiré en unes quantes parts:

PREPARACIÓ PREVIA:
Primer s'havia de trobar un vol de preu acceptable per les dates escollides. El premi se'l va endur Alitalia, tot i que vaig estar esperant, perquè m’havien dit que a Finnair treien unes ofertes molt bones (de 500-600 euros). Després a repassar la guia que ja tenia. “Rumbo a Japón”, de Veronica Calafell, Jesus Espí i Marc Bernabé (també vaig xerrar amb la Vero i el Marc, que els conec personalment!). I a parlar amb gent que ja hi havia anat per fer-me una mica d’idea de la ruta que volia fer. Comprar-se el JR Pass (i de pas, que també ho venien, entrada pel museu Ghibli, que és millor, si tens intenció d’anar-hi, de comprar-ho des d’aquí) a una agència d’aquí, JTB. Un cop triada la ruta (la detallo més avall), reservar ràpid algun allotjament, especialment Tokyo (ja vaig trobar algun ryokan ple, amb moltes setmanes d’antelació!) i els llocs més petits com Miyajima o Kinosaki (per no tenir els llocs “barats” plens i haver d’agafar algun allotjament que em disparés massa el pressupost). De guies, a part de la comentada, em vaig emportar la Lonely Planet edició 2010 que vaig agafar a la biblioteca. Aquesta més completa i amb més informació pràctica, l’altre amb moltes suggerències de recorreguts alternatius i informació més friki. Dos guies + camera reflex amb dos objectius: enfortint l’esquena tot el viatge.

DESCARTATS:

La visita a Himeji, que el castell està de reformes fins el 2014. 

Però en realitat hauria de ser així...

També al teatre Kabukiza, de Tokyo, un altre en reformes. 

I a la subhasta de tonyina al mercat de peix de Tsukiji. Hi has de ser a les 4.30 del matí que és quan et donen plaça o no. Els 140 primers entren. I despertar-me tant d’hora i gastar una pasta de taxi per jugar-me que potser no hi ha lloc… doncs passant.

LES PELES:
No ha sigut un viatge econòmic. L’avió van ser uns 720 euros. El JR Pass (passi per poder moure’s pel Japó en tren ilimitadament) de dos setmanes, 430 euros. Després, es despeses de dia són una mica variables en funció dels allotjaments que triis (jo em vaig moure des dels hotels econòmics a algun Ryokan que ja picava bastant més) i del menjar que jalis. Si no vols regar els àpats amb cervesa o alcohols varios, no és descabellat poder menjar habitualment, i bé, per menys de 10 euros. Ara, jo també he buscat provar coses, bons restaurants recomanats, etc… Així que el pressupost per aquí l’he estirat  A mi la cosa potser m’ha sortit a uns 100 euros/dia, comptant que serien retallables havent anat sempre d'hotels, o deixant de jalar a alguns dels llocs que he jalat. Per la resta, difícil de passar la tisora. Els transports s’havien de pagar, les entrades a temples, museus… Regalets, autoregals… L’últim punt també ha inflat el gasto 

També cal tenir en compte que ha estat un any molt dolent per viatjar a Japó. El yen està moooolt fort. Si fa dos anys per 1 euro et donaven 160 yens, aquest any te’n donaven 107. Una diferència més que important. A l’hora de canviar yens crec que val la pena emportar-se euros i canviar a l’aeroport d’allà. Que el canvi surt bastant millor que canviats aquí. De fet diria que traient de caixer, amb la comissió i tot, et surt més a compte que canviar aquí.

EL TEMPS:

Dels 20 dies que vaig estar al Japó, els primers 17 va fer una calor inesperada. Calor humida, suar i suar. L’uniforme pantalons curts – samarreta curta, invariable. Els dos últims dies va canviar una mica. També va ploure. Tres o quatre dies, un parell especialment intensos, que em van coincidir a Tokyo. Crec que no fa falta emportar-se ni impermeable ni paraigues. A tot arreu on em vaig allotjar, em van deixar paraigues. I si no és el cas, total valen uns 3 euros a les botigues (que n’hi ha per tot arreu). Una cosa menys a carregar a la maleta, més espai per portar tot el què compris 

L’ELECTRICITAT:

Diferent de la d’aquí, però tampoc em va fer falta emportar-me res. A tot els llocs on vaig dormir em van deixar adaptadors de corrent per a la versió europea.

L’IDIOMA I ELS JAPONESOS:

Només arribar, amb el primer tren, moment de pànic. Tot en caràcters japonesos, no entenia res, pensava que passaria tot el viatge perdut. Res, després tot és molt més fàcil. Trobes les coses escrites en el nostre alfabet. Els japonesos no són un prodigi de parlar en anglés (deixant els propietaris d’allotjaments de banda). De fet la majoria et diran que no el parlen quan els hi preguntes, encara que el dominin una mica. I si els demanes on està alguna cosa, és probable que per voluntat d’ajudar-te (encara que no ho tinguin clar) t’acabin enviant en el sentit contrari del que hauries d’anar. Ho dic per experiència. Això si, educadíssims en tot moment (excepte en pujar/baixar dels trens, que a vegades treien l’ira acumulada). I amb una capacitat innata per clapar-se a qualsevol lloc especialment el tren. En el meu primer tren, als 5 minuts ja tenia una japonesa amb el cap sobre l’espatlla, clapant tranquil·lament.

LA RUTA:

Comptant que el dia 5 vaig arribar a les 6 del matí (amb tot el dia per endavant, si el jetlag ho permetia) i que el dia 25 vaig marxar també de matí (no tant d’hora), o sigui un dia que no podia aprofitar per fer coses. Vaig planificar la ruta per fer coincidir-la amb el Danjiri Matsuri (el cap de setmana del festival estava a Osaka, un dia per la ciutat, l’altre pel Danjiri). La resta el vaig fer en funció de recomanacions i coses que em cridaven l’atenció. Vist ara amb la ruta completada, potser hauria tret un dia a Tokyo i hauria fet doblet a Takayama, mirant de fer algun trekking lleuger per la zona, que feia molt bona pinta. Aquesta és la ruta, marcant on passava la nit. El JR Pass de dos setmanes el vaig activar el dia 9, aprofitant per anar a Kamakura.

05/09: Tokyo
06/09: Tokyo
07/09: Tokyo
08/09: Tokyo
09/09: Tokyo
10/09: Takayama
11/09: Hiroshima
12/09: Miyajima
13/09: Kinosaki
14/09: Kyoto
15/09: Kyoto
16/09: Kyoto
17/09: Kyoto
18/09: Osaka
19/09: Osaka
20/09: Koyasan
21/09: Tokyo
22/09: Tokyo
23/09: Tokyo
24/09: Tokyo

EL TRANSPORT:

Que n’aprenguin els del RENFE!! Trens puntualissims, fàcilissim reservar seient (amb el JR Pass) i inclús canviar-lo. Fàcil d’orientar-se, superat el xoc inicial del primer dia. A l’hora de planificar-se la ruta que es farà per Japó amb el JR Pass val la pena mirar els horaris a Hyperdia (desclicant les opcions del Nozomi i els trens privats, que no entren al JR Pass). En algun cas (per arribar a Koyasan) per exemple, vaig haver d’agafar un tren privat. Però no va ser excessivament car i funcionaven tan bé i puntuals com tots. A les oficines de tickets del JR els hi passava les meves rutes impreses i em treien els bitllets fàcil. Després si fa falta canviar algun bitllet de dia o hora, és senzillíssim.

A CÒRRER!

És el primer viatge en el que m’emporto les vambes per còrrer. Em va costar iniciar, però després ja vaig anar sortint cada dos o tres dies, que va bé tant perquè m’agrada sortir a còrrer com perquè veus parts de les ciutats que no veuries si no sortissis a còrrer. A Kyoto vaig sortir pel parc Umekoji, divertit veure al vespre com grups de xavalets anaven practicant coreografies mentre jo corria. A Tokyo, pel Ueno Park. Que de dia no mata gaire. Però de nit, amb fanalets iluminats i els edificis reflexats al llac, és una delícia. A Osaka, per la vora del riu Yodogawa, un diumenge al matí, tot ple de camps de beisbol i de nens disputant el seu partit dominical.

I fins aquí aquesta aventura...